Alba Bresolí Aliberch (1995) grew up in an isolated house in the interior of Catalonia, where she lived until the age of 17.
![]()
She is a non-fiction director and film programmer. She studied Cinema at Pompeu Fabra University, Media&Arts at Bauhaus University in Weimar, and holds a Master’s in Creative Documentary from Pompeu Fabra University.
Her work unfolds in rural and peripheral territories, exploring forms of resistance, both human and non-human, through non-fiction cinema in dialogue with other disciplines. Her approach is receptive, empathetic, participatory, and rooted in place.
![]()
Her short films When the Mountain Rumbles (2022, Gaudí Award nominee) and The Good Omen (2024) have been featured internationally at festivals such as IDFA, Sheffield DocFest, Málaga, Big Sky Documentary Film Festival, Indielisboa, and DocumentaMadrid.
She has also participated in film residencies at prestigious institutions like Centre Pompidou, CCCB, and HKW.
In May 2025, the Filmoteca de Catalunya dedicated a special screening to her body of work within the Dies Curts program, highlighting her practice. She is currently developing her first debut, Bodies in the Void (Cossos al buit).
![]()
Film screening about my work at Filmoteca (2025)
As a film programmer, she is the co-founder and curator of Les Filmines, a monthly rural film programme in Gurb (Osona). Since 2022, she has been programming at DocsBarcelona. She has also guest-curated for festivals such as Go Short, Memorimage, FICVI, and VOC, supporting and showcasing emerging and local directors.
![]()
Through non-fiction cinema and in dialogue with other artistic practices, Alba Bresolí’s gaze is always grounded in empathy, attentiveness, and openness. Her work takes flight when it becomes aware of—and embraces—collective participation: as a political statement, an ethics of making together, always in response to the bonds that emerge in everyday life.
Filmoteca de Catalunya (2025)
__
Alba Bresolí Aliberch (1995, Muntanyola) és una cineasta de no ficció i programadora. Va criar-se en una casa aïllada, a Osona, i va viure-hi fins als 17 anys.
Ha estudiat Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, Media & Arts a la Universitat Bauhaus (Weimar) i el Màster en Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra, gràcies a la beca Talent de la BSM-UPF.
Desenvolupa la seva trajectòria artística en espais rurals, a les perifèries i fora dels nuclis urbans. Busca espais on hi ha un reducte de resistència cap al sistema, ja sigui per part de l’humà i/o del no-humà.
Explora i documenta amb el cinema de no ficció, que sovint es troba amb altres disciplines, adoptant una posició receptiva, d’empatia i d’aprenentatge, situant-se amb el cos al territori. Sovint la seva feina pren una dimensió política però també participativa.
Els seus curtmetratges El día que volaron la montaña (2022, nominat als Premis Gaudí) i El bon auguri (2024) s’han mostrat a festivals com IDFA (Holanda), Sheffield DocFest (Anglaterra), Festival de Málaga (Espanya), Big Sky Documentary Film Festival (EUA), Indielisboa (Portugal), Documentamadrid (Espanya), entre altres, rebent premis nacionals i internacionals.
Durant el 2024 va formar part de les residències artístiques-científiques La Viral, que tenien com a objectiu posar l’art i la ciència al servei dels territoris, per visibilitzar problemàtiques socioambientals i relacionades amb el col·lapse i l’emergència climàtica. El mateix any va ser convidada pel col·lectiu artístic El Temporal (Santander) a crear una videoinstal·lació. És llavors quan comença a investigar la problemàtica social i ambiental dels purins i la ramaderia intensiva, combinant imatge, text i paisatge sonor. L’obra es titula Illa de Carn.
També ha format part de la residència Cultures d’Avenir (edició 2024), un programa de formació per cineastes emergents impulsat pel CCCB juntament amb el Centre Pompidou, La Gaîte Lyrique i la Haus der Kulturen der Welt (HKW). Aquest maig de 2025, La Filmoteca de Catalunya li ha dedicat una sessió on s’han projectat tots els seus curtmetratges a dins del programa Dies Curts.
Actualment, està desenvolupant el seu primer llargmetratge híbrid, titulat “Cossos al buit“. En l’àmbit de l’educació, imparteix tallers de cinema documental i de no ficció a cinema en curs. També ha estat convidada a impartir sessions a la Universitat de Notre Dame (EUA), Curs de Documental d’ESCAC Fast Forward, postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i al Màster de Guió de la Universitat de Barcelona.
Finalment, ha co-fundat, programa i forma part del col·lectiu Les Filmines, un cicle mensual de cinema rural a Gurb (Osona), a més a més de formar part del comitè oficial de programació del DocsBarcelona (2022-present).
A través del cinema de no-ficció i en diàleg amb altres pràctiques artístiques, la mirada d’Alba Bresolí adopta sempre una posició d’empatia, escolta i obertura. La seva obra s’enlaira quan pren consciència i abraça la participació col·lectiva — com una declaració política, una ètica del fer en comú, sempre en resposta als vincles que neixen en el dia a dia.
Filmoteca de Catalunya (2025)
![]()
Photo by Ben Guez
Her work unfolds in rural and peripheral territories, exploring forms of resistance, both human and non-human, through non-fiction cinema in dialogue with other disciplines. Her approach is receptive, empathetic, participatory, and rooted in place.
Still from When the Mountain Rumbles
Her short films When the Mountain Rumbles (2022, Gaudí Award nominee) and The Good Omen (2024) have been featured internationally at festivals such as IDFA, Sheffield DocFest, Málaga, Big Sky Documentary Film Festival, Indielisboa, and DocumentaMadrid.
She has also participated in film residencies at prestigious institutions like Centre Pompidou, CCCB, and HKW.
Film screening about my work at Filmoteca (2025)
As a film programmer, she is the co-founder and curator of Les Filmines, a monthly rural film programme in Gurb (Osona). Since 2022, she has been programming at DocsBarcelona. She has also guest-curated for festivals such as Go Short, Memorimage, FICVI, and VOC, supporting and showcasing emerging and local directors.
Q&A at DocsBarcelona with Rosine Mbakam (2024). Photo by Cesc Maymó
Through non-fiction cinema and in dialogue with other artistic practices, Alba Bresolí’s gaze is always grounded in empathy, attentiveness, and openness. Her work takes flight when it becomes aware of—and embraces—collective participation: as a political statement, an ethics of making together, always in response to the bonds that emerge in everyday life.
Filmoteca de Catalunya (2025)
__
Alba Bresolí Aliberch (1995, Muntanyola) és una cineasta de no ficció i programadora. Va criar-se en una casa aïllada, a Osona, i va viure-hi fins als 17 anys.
Ha estudiat Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, Media & Arts a la Universitat Bauhaus (Weimar) i el Màster en Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra, gràcies a la beca Talent de la BSM-UPF.
Desenvolupa la seva trajectòria artística en espais rurals, a les perifèries i fora dels nuclis urbans. Busca espais on hi ha un reducte de resistència cap al sistema, ja sigui per part de l’humà i/o del no-humà.
Explora i documenta amb el cinema de no ficció, que sovint es troba amb altres disciplines, adoptant una posició receptiva, d’empatia i d’aprenentatge, situant-se amb el cos al territori. Sovint la seva feina pren una dimensió política però també participativa.
Els seus curtmetratges El día que volaron la montaña (2022, nominat als Premis Gaudí) i El bon auguri (2024) s’han mostrat a festivals com IDFA (Holanda), Sheffield DocFest (Anglaterra), Festival de Málaga (Espanya), Big Sky Documentary Film Festival (EUA), Indielisboa (Portugal), Documentamadrid (Espanya), entre altres, rebent premis nacionals i internacionals.
Durant el 2024 va formar part de les residències artístiques-científiques La Viral, que tenien com a objectiu posar l’art i la ciència al servei dels territoris, per visibilitzar problemàtiques socioambientals i relacionades amb el col·lapse i l’emergència climàtica. El mateix any va ser convidada pel col·lectiu artístic El Temporal (Santander) a crear una videoinstal·lació. És llavors quan comença a investigar la problemàtica social i ambiental dels purins i la ramaderia intensiva, combinant imatge, text i paisatge sonor. L’obra es titula Illa de Carn.
També ha format part de la residència Cultures d’Avenir (edició 2024), un programa de formació per cineastes emergents impulsat pel CCCB juntament amb el Centre Pompidou, La Gaîte Lyrique i la Haus der Kulturen der Welt (HKW). Aquest maig de 2025, La Filmoteca de Catalunya li ha dedicat una sessió on s’han projectat tots els seus curtmetratges a dins del programa Dies Curts.
Actualment, està desenvolupant el seu primer llargmetratge híbrid, titulat “Cossos al buit“. En l’àmbit de l’educació, imparteix tallers de cinema documental i de no ficció a cinema en curs. També ha estat convidada a impartir sessions a la Universitat de Notre Dame (EUA), Curs de Documental d’ESCAC Fast Forward, postgrau de muntatge de la Universitat Pompeu Fabra i al Màster de Guió de la Universitat de Barcelona.
Finalment, ha co-fundat, programa i forma part del col·lectiu Les Filmines, un cicle mensual de cinema rural a Gurb (Osona), a més a més de formar part del comitè oficial de programació del DocsBarcelona (2022-present).
A través del cinema de no-ficció i en diàleg amb altres pràctiques artístiques, la mirada d’Alba Bresolí adopta sempre una posició d’empatia, escolta i obertura. La seva obra s’enlaira quan pren consciència i abraça la participació col·lectiva — com una declaració política, una ètica del fer en comú, sempre en resposta als vincles que neixen en el dia a dia.
Filmoteca de Catalunya (2025)
Photo by Ben Guez